D’inverna cunt el frègg
Questa è una poesia in dialetto milanese (14 gennaio 2003).
D’inverna cunt el frègg, quatass l’è un bisògn
d’estàa cunt el cald, se quaten dumà i vergògn
quatass, desquatass, tö via o mètt i pagn
a secunda del sit, de l’età e di magàgn
Quel che quata magàgn d’estàa e d’inverna
l’è tucc el de fà de quej che guerna
che stan bej comud setàa in sül scragn
a quatàss a vicenda tücc i magàgn